A l’actualitat les comunitats que tenen implantada la jornada continua són
gairebé totes excepte Catalunya a primària i secundaria, el País Valencià i
Aragó mantenen la jornada partida a primària.
Arreu de la crisis econòmica que pateix el país i la demanda per part del
professorat, Catalunya va posar sobre la taula la possibilitat d’implantar la
jornada continua per tal d’estalviar diners en manteniment i complir aquesta
demanda. Arreu d’això es van realitzar estudis dels experts i a les famílies
van sorgir moltes qüestions. Amb aquesta nova visió de la jornada escolar jo que
vaig ser educada en jornada partida, hem plantejo: ¿Puja, baixa o es manté el nivell de l’alumnat?
¿Que fan els nens a les tardes? ¿Amb qui es queden quan surten de l’escola?
¿Tenen recursos materials, culturals i personals els pares?... les preguntes
són moltes i difícils de trobar un model únic de resposta ja que aquesta variarà
segons la situació familiar i econòmica en que es troba cadascuna.
Personalment crec que amb els alumnes de primària es més difícil implantar
la jornada continua posat que a la comunitat Catalana el percentatge de pares
que arriben a casa després de les sis te la tarda es molt alt, 45,2% a les
mares i 72,1% en cas dels pares. El percentatge de pares que arriben abans de
les 14:30h es realment mínim i en cas d’avís i avies només un de cada quatre es
fa càrrec dels seus néts, per tant no es garanteix la cura d’un adult ¿que es
fa doncs? ¿apuntem als nenes a extrascolars? En aquest moment arriba la
segregació amb les diferents classes socials a nivell econòmic tenint en compte
les dades donades per l’Enquesta de condicions
de vida del 2010 que revela que el 60% de les famílies te dificultats per
arriba a fi de mes i que això a empitjorat en els darrers anys degut a la
crisis.
Les famílies que es poden permetre que totes i cada un dels dies de la
setmana el seu fill assisteixi a una extraescolar i fins i tot poden ampliar el
centre cultural de seu fill, també pot ser tinguin el paper d’una vetlladora
pel menor que contrasta dramàticament amb aquelles famílies mes desfavorides
que no tenen recursos econòmics i molts cops tampoc familiars per garantir la
cura dels menors ¿Que fan amb aquests? Es queden a casa sense complir aquesta
part curiosa que tenen els nens de continuar aprenent, de relacionar-se amb els
iguals, passen hores mortes davant d’un televisor sense interaccionar amb
ningú.
Elena
Martín Ortega doctora en psicologia i professora titular a la facultat a la
universitat Autònoma de Madrid ens indica que els nens entre 3 i 11 anys necessiten
moments de canvi i ruptura que els permeti fer un descans i la possibilitat de
recuperar l’atenció, cosa que estaria dificultada en la jornada continua posat
que no es disposa de temps suficient per complir el currículum i disposar de
moments mes o menys extensos de descans.
La situació esdevé més problemàtica a secundaria, apareixen els “niños
llaves” aquells menors que tenen entre 12-16 anys que arriben a casa de l’escola
i es troben que no hi ha ningú i passen moltes hores sols ¿Qui vigila el que
fan? ¿massa autonomia per part dels menors? ¿Es fan les feines de l’escola
sense la supervisió de l’adult? Augmenten els problemes socials adherits a
aquesta edat com són les bandes, les dificultats educatives, un model d’adult...
Els nens tenen la llibertat per fer allò que volen sense uns límits, sense una
observació, sense normes a seguir, sense interaccionar amb persones adultes i
només amb aquells iguals que ells mateixos han escollit alguns cops oblidant la diversitat. D’altre
banda sorgeix el germà que es més gran que exerceix la seva influencia en el
més petit posat que representa el paper de pare o mare en aquestes hores en que
els menors es troben sols ¿Es adequat que assumeixin aquesta responsabilitat? Crec
que no es un paper que els pertoqui degut la edat. Aquests problemes son patits
tan per les classes socials mes afavorides que pot ser viuen a una zona
residencial com aquelles amb dificultats econòmiques on els pares treballen tot
el dia per poder arribar a fi de mes.
Com he comentat abans s’han realitzat molts estudis que tenen relació amb
la jornada continua, aquesta documentació ha demostrar que:
- La jornada escolar i els resultats escolars no tenen relació.
- El que influeix en els resultats escolars es el tipus de treball que es realitza en el marc horari escolar.
- La jornada continua no s’adequa millor ritmes cronobiològics dels infants i adolescents que la jornada partida. Les horaris de àpats, son entre d’altres canvia. Els menors dormen menys per tant es troben més fatigats.
- No millora el temps de relació en família. Ja que no es una solució unilateral que es resolgui amb el canvi d’horaris del menor.
¿Doncs quins aspectes positius trobem de la jornada continua? Més hores de
treball de despatx per professors, menys problemàtiques a les escoles a hores
de la tarda després d’un ampli descans per menjar, menys despeses en qüestió de
calefacció, aigua, llum... pot ser n’hi ha d’altres però les problemàtiques que
en sorgeixen d’aquesta “solució” esdevenen uns altres problemes més importants
i més difícil de resoldre.
Personalment crec que s’hauria de tenir més en compte l’opinió de totes les
famílies a l’hora de realitzar un canvi tan importat posat que seran les primes
afectades, junt amb els alumnes. En cas d’implantar aquesta jornada escolar s’haurien
de tenir en compte altres aspectes com es garantir un menjador, l’assistència a
extraescolars, d’utilització del centre en horari no lectiu.
Fent una ullada enrere recordo que quan era alumnat desitjava la jornada
continua, cosa que no vaig adquirir fins arribar a Batxillerat, volia tenir més
temps lliure per fer el que m’agradava, la mandra de tornar a classes després
dels àpats, tindria mes temps per realitzar els treballs de l’escola... la
realitat es que pocs cops s’aprofitava aquest temps i acabava sent el mateix
que quan hi ha anava en jornada partida. I si recordo encara quan era més petita
i anava a primària, analitzo la meva situació familiar considero que per els
meus pares hagués resultat gairebé impossible l’assimilació d’una estructura de
jornada continua posa’t que no sempre hem disposat de recursos per garantir la
meva cura o la del meu germà. Així que posem-ne en la posició d’un pare o mare
de classe mitja diria un No rotund a la jornada continua.
Opinions d'experts
Documentació utilitzada:
http://www.nodo50.org/movicaliedu/jornadaescolar.pdf
