El
ciutadà de a peu no vincula la institució educativa al món empresarial, no visualitza els seus
clients, ni el seu mercat, ni la competència que tenen... els passa
desapercebut que tenen un macroentorn i microentorn que interfereixen en la
seva activitat.
Les
institucions educatives ofereixen un servei (igual que les empreses) que es l’educació,
tenen clients, es a dir els alumnes i les famílies d’aquests, competència amb
la resta d’institucions, siguin privades o públiques... doncs ¿Com aconseguim
atreure l’atenció al nostre centre educatiu i no al del costat? Necessita,
requereix unes tècniques i estratègies que permetin que destaqui que es diferenciï
d’altres institucions per aconseguir més alumnat.
¿Quines
estratègies s’han d’emprar? Primer de tot s’ha de realitzar un estudi de
mercat, un anàlisi d’aquella població a la que es vol arriba: cultura,
economia, aspiracions, etc. Amb aquest estudi arribarem a un segon pas, ens hem
de plantejar un objectiu ¿Que es el que volem destacar de la nostra institució?
¿Quins son els trets que ens caracteritzen? ¿Quina es la nostra oferta? L’oferta
als centres educatius ve donat pels diferents tipus en que es classifiquen els
centres educatius: públics o privats, mixt o per gènere, bilingüe o monolingüe,
religiós o laic.
Un
cop que les famílies trien el tipus d’institució que volen es decantaran per
una o altres tenint en compte: condicions econòmiques, modernitat tecnològica,
regim disciplinari, projecció de futur, professionals i el pla docent del
centre.
Amb
l’estudi de mercat tenim més clar quines estratègies són més adequades per la “clientela”
a la que es dirigeix. Les institucions educatives normalment es guien per les
mateixes estratègies, les que presentarem a continuació:
1) Pàgina Web: Les pagines webs son una estratègia
de divulgació molt interessant e idoni en els nostres temps. Permet arribar a
un número molt ampli de persones, entre elles les famílies que busquen un
centre educatiu per els seus fills. Té un cost molt reduït i ens permet
actualitzar-lo constantment. Ens permet tenir un disseny que atregui l’atenció
del públic i renovació dels continguts i disseny, permet interacció amb els
usuaris i una explicació completa de: propostes del centre, instal·lacions,
calendari, professionals... per tant tenint en compte que pot tenir un cost reduït
o cero i la important difusió que ens permet es una de les millors estratègies.
2) Xarxes socials:
Facebook, twitter,tuenti... entre d’altres. La difusió es amplia i el cost
cero. Permet posar molta informació del centre, fotografies i enllaços. Encarnà
que no permet una personalització com les pàgines webs i la seva estructuració
es menor. Encara que positivament es pot actualitzar amb molta facilitat i rapidesa.
3) Tríptic/díptic: Són
eines antigues que perduren avui dia i que continuen essent útils. La seva
difusió es menys amplia arriba a un nombre més reduït, no permet una
actualització constant ja que es realitzen en format paper i tenen un cost més
elevat. Als tríptics o díptics s’ha de posar les característiques mes
rellevants, aquelles que no varien al llarg d’algun temps. L’ informació ha de
ser concisa i directa, un sistema que atragui a les famílies posa’t que no es
disposa de tot l’espai que es necessita. Positiu no es requereix d’una xarxa d’Internet
per consultar-ho o pots fer sempre que vulguis, inconvenient, no permet d’interacció
amb les persones, la participació amb aquelles famílies que tenen fills o tenen
dubtes a l’hora de la inscripció.
4) Revista o diari municipal: Es una bona estratègia a la que recorre posa’t que
probablement no te cost algú o es reduït ja que els anunciants són els que
corren al càrrec. Ens permet arribar a l’entorn més immediat que envolta la
institució. Permet posar al corrent aquells aspectes més rellevants, aquells “Triomfs”
del centre. Encara que podria ser un complement
més al que recorre no resultaria eficaç utilitzar-ho com única estratègia de màrqueting
posa’t que no es pot actualitzar amb freqüència, tampoc una consulta constant
per part de les famílies o d’aquells que no viuen al municipi, no permet un
informació completa, ni un disseny propi per a aquest sector.
5) Taulons d’anuncis o circulars: la difusió no sol arribar fora de les portes de la
institució i dins d’aquesta encara té dificultats per arribar a totes les
persones que hi assisteixen al centre. Hauríem d’analitzar ¿A quin públic volem
arribar? Posa’t que potser només volem arribar a l’alumnat perquè es tracta d’un
tema en concret, doncs resultaria molt útil si només es alguna cosa que influeix
alumnes i/o professors. Permet disposar de la informació més impactant per
aquest sector, un disseny personalitzar o no i un cost no massa elevat.
N’hi
ha d’altres estratègies però aquestes són les més comunes i eficaces. Com hem
pogut analitzar el centres educatius s’adeqüen a la societat, a les noves tecnologies,
a Internet posa’t que es el recurs de difusió més eficaç ja que arriba a un Target
molt ampli de la població a més a més ens resulta molt econòmic. Han demostrar
lo millor d’ells mateixos obviant aquelles “debilitats”. Els centres educatius
evolucionen de mica en mica.
