miércoles, 31 de octubre de 2012

Agrupaments, ¿positius o negatius?





¿Que es un agrupament? Es distribuir a les persones en diversos grups seguint uns criteris comuns: edat, interessos, nivell d’instrucció...

Els agrupaments es poden donar en diferents institucions esplais, escoles, acadèmies d’idiomes, esports...

¿Quins tipus d’agrupament hi ha? Hi ha diversos tipus d’agrupament en l’estructura horitzontal de l’alumnat. Els agrupaments homogenis (alumnes semblants en funció d’un o mes criteris), heterogenis (alumnes diferents segons nivell, edat...) i flexibles (Varià en funció de les àrees o activitats).

Segons la meva experiència mes pròxima hem centraré en els grups flexibles. ¿Quina finalitat tenen? Des d’una perspectiva constructivista es realitzen per atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat. Es tracta d’una estratègia organitzativa i curricular dels centres. Aquests grups flexibles normalment es donen en les àrees instrumentals i la finalitat es aconseguir proporcionar una atenció més individualitzada a l’alumnat tan d’aquell que necessita mes suport como d’aquells alumnes mes avançats que necessiten un altre model d’aprenentatge més avançat.

Els grups flexibles, teòricament no estan organitzats per ser de manera tancada, si no amb la possibilitat de poder entrar i sortir del grup en el que es comença inicialment.

Aquest agrupament suposa un esforç major per part de l’equip docent ja que ha d’organitzar diferents metodologies que afavoreixin l’aprenentatge de tots i a l’hora fer front a les diferents situacions en les que es pot trobar el docent (cultures diferents, idiomes, adaptacions curriculars...)

Els grups flexibles cada cop s’instal·len més a les institucions del sistema educatiu, encara que son més representatius del Instituts d’educació secundaria obligatòria.

D’aquesta teoria ben perfilada personalment hem sorgeixen molts interrogants ¿Es disposen dels recursos necessaris per fer front a les necessitats d’aquests grups, sobre tot ara en temps de retallades? ¿els grups flexibles no son una segregació? ¿Com es senten les persones que pertanyen a cada grup? ¿En realitat es te la possibilitat de sortir d’un grup per entrar-hi a un altre? ¿Els grups més avançats son estimulats per continuar aprenent o son oblidats? Com aquest sorgeixen molts interrogants als quals es molt difícil trobar resposta.

Jo vaig conèixer els grups flexibles fa anys, al meu pas a l’ institut. Les classes es trobaven repartides en tres A, B, C i en les àrees instrumentals (castellà, català i matemàtiques) es creava un grup flexible, anomenat d’aquesta manera en el qual assistien les persones que necessitaven un reforç, que els costava més aprendre i no eren capaços de continuar al nivell de la resta de grups. Aquestes persones abandonaven la seva classe corresponent per poder treballar a un altre nivell, amb altre material i un altre professor.

A mesura que passaven els anys mai vaig veure que una d’aquelles persones sortís del grup flexible, eren catalogats com els “tontos”, un grup apart e inferior. Només marxaven en les àrees instrumentals però si era cert que després els costava mes adaptar-se al grup classe, establir vincles amb la resta del grup perquè es sentien segregats, conformaven un grup a part, les seves relacions s’establien entre ells mateixos.

Per tant, grups flexibles ¿Si o no? Mai s’arriba a un acord doncs té aspectes positius como es proporcionar un reforç i una atenció individualitzada als alumnes a mes dificultats d’aprenentatge però també en té de negatius com es l’etiquetatge que porten aquestes persones i les expectatives que es creen entorn a ell. La persona que estigui al grup d’avançats sempre s’esperarà molt d’ella,  en canvi del que esta al grup de reforç les expectatives seran baixes o totalment inexistents.

En un món ideal existirien grups molts reduïts on el docent tingues recursos per atendre d’una manera individualitzada, on els alumnes s’ajudessin entre si i cap quedes colgat ja sigui per no poder avançar en el seu aprenentatge com per no poder arribar-hi a quest coneixements però la realitat es molt diferent existeixen grups massificats, diferencies culturals, idiomes diversos, pressió social e institucional, currículums molts marcats i sobre totes les coses una mancança molt considerable de recursos.  

Docs ¿Que fem? ¿Hi ha alternatives a aquesta segregació? ¿A aquest etiquetatge? ¿Com proporcionem a tothom allò que necessita per aprendre? ¿Com es poden realitzar els grups flexibles per no perjudicar l’aprenentatge, autoestima i motivació dels menors? Questions fins les hores no resoltes.


Documentació:
Power point




No hay comentarios:

Publicar un comentario