Política i gestió a les universitats

S’entén como a gestió política l’òrgan que gestiona les circumstàncies o decisions importants, aquell que pren decisions. Hi ha diferents tipus de política, la individual de cada òrgan i la política que governa un país.

La universitat de Barcelona es un òrgan complex que s’ha de gestionar de manera global i al mateix temps les seves subdivisions de manera individuals. La universitat de Barcelona té una política interna gestionada i administrada pels òrgans que la formen, al mateix temps que depèn de l’alta política de l’estat, aquell que imposa unes lleis i administra els pressupostos atorgats.

Las universitats actuen de manera interdependents, la unió Europea (Espai superior educació superior) gestiona una educació mes o menys uniforme entre els seus països, després trobem les politiques d’Espanya on trobem el consell de rectors, es prenen decisions i es distribueixen els pressupostos destinats a educació i per últim trobem la comunitat autònoma, en aquest cas, Catalunya on trobem el consell interuniversitari (hi ha els representants de tots els rectors de Catalunya) esdevé la universitat aquella que ha de acceptar i administrar totes les normes establertes per els òrgans anteriors.

Un cop aclarits aquest punts ens centrarem en l’administració i els òrgans que conformen la universitat de Barcelona. Unes dades que igual que les anteriors han sigut contrastades amb la pàgina web oficial i la interessant xerrada que ens va dedicar el Sr.Benedito.

El màxim òrgan de la universitat es el rector (Dídac Ramírez i Sarrió) es la màxima autoritat i la persona que representa la universitat legal y públicament. Exerceix la direcció i la gestió de la universitat, de la mateixa manera que es l’encarregat de portar a terme la resolució de problemes. Es escollit de manera democràtica. Es aconsellat pel consell de direcció (vicerectors, comissionat, secretari general i gerent).

 

Las facultats es trobem regides pel Dega i el Vicedegat, un escalo més avall es troben els directors de departament i finalment els caps d’estudi qui hauria de ser el primer implicat en els problemes que sorgeixen en l’aula. Les preses de decisions ha de ser conjuntes amb aquests tres òrgans, això es un clar exemple de la política interna de la facultat. Pot ser tot es política i tot ha d’acabar sent gestionat i administrat per a que s’aconseguí un bon funcionament.